HUMAN (Bé)vinguts al Capitalisme.

29 Març, 2016
Per

Al principi, Mister Humà va aparèixer enmig del món.

Amb la seva arribada, tots els ocells i ardillitas que se situaven en àrea pròxima a ell van fugir atemorits. El món li estava oferint una peculiar (¿Bé?)vinguda.

Una vegada va haver posat peu a terra, este mozo empezó a darse cuenta de que, a més d'ell, allí existien muntanyes, arbustos, riachuelos y – Com no? -nombrosos animalets.

Aventurémonos en la seva esbojarrada història.

 

"Hola Camarada! He vingut de turista però crec que aquest món mola, y me voy a quedar aquí a habitar estas tierras una laaaaaaaaaaaarga temporada.

El cas és que, clar, només m'he recordat de portar-me una samarreta molona i uns pantacas al pijipiruli, així que no aguantaré gaire temps amb tan sols aquests recursos. Vegem que em trobo per aquí ...

Una mariquita intimidándome. Sempre m'ha apassionat el món dels insectes. Temps de so ... malvats? Sí, aquesta era la paraula. Aquesta costum d'anar per aquí espantant als nens del parc que només volien arrencar les floretes. Què tindrà de dolent arrencar floretes? Què els importa això a elles? Insectes repel · lents, cómo me apetece una venganza. *Splash Cachisflíssssss* ( marieta aixafada ) Oh sí, sentir-se com un troll "

 

El que es veu això com la? ¿Veieu lògica la seva actuació davant la seva trobada amb la marieta? I no cal dir que la jutgi de ser la dolenta de la pel · lícula. Quan a un ésser viu, sigui quin sigui, li destrueixes les seves floretes i el seu medi vital, es normal que busquen otro sitio y se topen con los niños ya sea queriendo o no. Així que la culpa, Benvolgut senyor Humans, podría ser de esos chiquillos que no supiste educar adecuadamente, ¿No?

Bé, continuem seguint-li el rastre.

 

"Eh?! Què és això? ¿Serps? La seva pell tan molona i jo aquí descalç vagabundejant per aquestes terres. Si les deixo aquí podrien mossegar a algú i injectar el seu verí letal. Millor m'encarrego jo d'això i acabem aviat ... Ummm, però mira què botes! Què útils que són les serps en aquest món ( suspirillo d'alleujament i rialleta malèvola ).

Ara que tinc un calçat que em facilita les llargues gambades, em ve de gust una mica de diversió, pero al parecer no tengo nada con lo que divertirme. Ja ho tinc! ¿I aquest pollastre d'aquí? Vine amb el pare; tu i jo ens ho passarem divinament jugant a bàsquet. Bota, bota la pilota, bota. ¿Que no caps per la pedra de la cistella? Aquests mitxelins tan deliciosos fan que m'entri gana. Bé, com ja m'ha passat el caprichillo de jugar amb tu et vaig a cuinar, que me está entrando hambre. El pollo frito está delicioso…um, si. "

Aturi. Aturi. Aturi. Vegades, vegades. ¿Qué estás haciendo, Senyor Humà? Vas per aquí, et trobes dues serps, que fins jo diria que els havies caigut bé i tot ja que no pretenien atacar tret que les incordiaras una mica, i te les càrregues així perquè sí, perquè no tens prou amb aquests peus negres i destrozatodo. Muy mal, vegades. Què faràs si desapareixen totes les serps? Vostè té MoLabs teves botes, ¿No? Guay. Així va el món ara, tirat per terra; després de tot, en desaparèixer les serps-o altres espècies, tal - algú haurà de arrossegar pel món, Eh?

Bé, i si ens fiquem en la manera tan peculiar que té aquest "senyor" de divertir-se i satisfer la seva gana ... Podem entendre allò de "matar per viure" perquè és el cicle de la vida, però cal puntualitzar que és necessari portar un control amb la manera de matar població animal per al consum humà, de manera que sigui rendible i no destrueixi les cadenes alimentàries. Això últim que he esmentat li anava molt en els seus començaments a Mister Humà i els seus esbirros, encara que no s'hagués adonat.

 

"Aquest món em sembla interessant; puc cargármelo tot al meu gust. Jo tinc la vareta màgica; jo tinc poder. Ahora voy por la vida matando ovejitas para quitarles la lana y comerme su carne. I quan tinc fred acabo amb la vida d'algunes foques per utilitzar la seva pell d'abric. "

Mister Humà modificant les coses de nou. De moment, està fent coses que li faciliten la supervivència, suposem. Però, el problema és que li està agafant el gust a aquests costums, ¿Acabarà això ben? Vamos a comprobarlo.

 

"Elefant s'aproxima! Crear un pla de, així em relaxo una mica. I em vaig a emprendre un viatge a l'altra banda d'aquest immens mar. Construiré un vaixell, si, i governaré els mars. "

 

En temps posteriors, Mister Humà va esgotar les seves reserves de carn d'ovella que havia guardat en llaunes i altres envasos fabricats per ell a partir de coses vivents que es va trobar per aquí. El vaixell començava a quedar-se amb massa escombraries dins, i no va tenir altre remei que desfer-se'n, llançant al mar. Alguna altra proposta que no sigui el mar de residus on llençar tot això? Doncs, quan al "senyor" li va tornar a entrar gana,-perquè ja no li quedava menjar, ia més pretenia provar coses noves- es va aficionar a la pesca i va adquirir nombrosos pescadillos dels que podria alimentar.

Aquí és quan ja comencen a notar-se bastant més les conseqüències de tot el que Mister Humà estava fent. Què li havia passat als peixets? Senzillament, estaven contaminats amb tots els residus que havien estat llançats al mar. Muchas especies acuáticas llegaron incluso a morir por no poder soportarlo, quedando sepultadas en las costas. Mister Humano lo único que hizo al pescarlos y comérselos fue devorar su propia contaminación.

Esto ocurre igual que si intentas colorear un folio en blanco un triángulo de color gris y mirarlo mucho esperando que se vuelva un círculo rosa; es físicamente imposible.

 

Mister Humano se habituó a crear su ocio a partir de matar/utilizar animales a su antojo, ya fuera para llevarlos al circo, exposar-los de decoració en cases i bars antics, etc.

I també es va aficionar a escriure, i va veure en el paper un recurs de fàcil obtenció. Això va ser el començament de la tala massiva d'arbres.

El salt a la industrialització va passar abans del que s'esperava. El bosc en què el nostre antagonista aparèixer al començament de la història va desaparèixer per complet. Els animals van deixar de tenir lliure albir per estar sotmesos a les fàbriques de les ciutats que havien aixecat els esbirros de Mister Humà, los cuales terminaron modificando el mundo de tal modo, que acabaron nadando en el mar de sus propios residuos de basura: el mar del exceso; del capitalismo.

“Yo, soy el rey. Bienvenidos…Al mundo”.

email

10 Les respostes a HUMAN (Bé)vinguts al Capitalisme.

  1. Marta Escudero. 4ºA on 5 Maig, 2016 en 11:11

    Este vídeo me gusta lo que transmite ya que es la realidad que está pasando y si no nos damos cuenta se van a ver las consecuencia.

  2. Ikram on 14 Abril, 2016 en 23:08

    nos enseña claramente como el ser humano encontró la tierra y como la a dejado y la esta dejando con su egoísmo ya que solo pensamos en nuestro bien y no vemos que con los actos que realizamos en el consumo y en hacer que nuestra vida sea mejor empeoramos la situación de la tierra y de los animales que son los otros seres que viven en ella cosa de la que no nos damos cuenta

  3. Sow on 10 Abril, 2016 en 16:01

    Todos cuidamos de nuestras casas verdad¿? Las limpiamos tiramos la basura, las reconstruimos, decoramoshacemos todo tipo de cosas para que podamos vivir cómodos en nuestracasa”. Pos bien la Tierra es nuestro hogar al igual que nuestra casa solo que la Tierra es de todos y todos tenemos que cuidarla ,a parte no somos los únicos que existimos en este mundo, al contrario, no fuimos los primeros en llegar a este mundo ya estaba ocupado por otras especias al cual ahora quitamos su hogar los matamos por diversión no como algunos de estos seres que lo hacen por hambre, sino lo hacemos por diversión. Si seguimos matando y matando ,destrozando el ecosistema nos quedaremos sin nada y aparte estaremos destruyendo nuestro propio hogar

  4. farah on 5 Abril, 2016 en 10:10

    En este vídeo podemos ver como la tierra se destroza poco a poco y esto nos quiere transmitir que nosotros estamos destrozando la tierra y que la tierra no es infinita y que algún día se acabará por eso la tenemos que cuidar.

  5. Brisa, Sol y Jorge 4B on 4 Abril, 2016 en 13:18

    Es un vídeo impactante, pero muy real, el ser humano nos estamos cargando el planeta y no nos damos cuenta este vídeo es muy bueno para concienciar un poco, tarde o temprano nos veremos envueltos en una nube de químicos y todas esas cosas que se usan en las fabricas y no habrá marcha atrás.

  6. Débora Castillo on 30 Març, 2016 en 17:53

    En este corto podemos ver como el mundo estaba lleno de naturaleza por todas partes y poco a poco el humano va llenándolo de basura, construyendo edificios, matando insectos, arrancando flores, haciendo ropa con la piel de animales, capturandolos o simplemente matándolos para colgar la cabeza de algunos en paredes o para simplemente echarse una foto cazándolo, y mil cosas más.. En fin, me parece una pena la verdad, luego nos quejamos de que se está perdiendo la naturaleza y somos nosotros quienes la estamos rompiendo poquito a poco, quizá todo esto sea culpa de nuestra educación si desde pequeñitos a todos nos educaran sabiendo que eso está mal, el mundo se encontraría ahora mucho mejor.

  7. naima karim 4B on 30 Març, 2016 en 12:14

    el vídeo nos enseña como este hombre destroza el planeta y eso nos dice que de hoy en dia la gente ya no cuida el planeta y eso es malo.

  8. María José Ajenjo 4ºB on 30 Març, 2016 en 12:13

    Me ha gustado el vídeo porque gracias a el vemos lo que hacemos sobre el planeta y a veces no nos damos cuenta.

  9. Rocío Jiménez Cara 4ºB on 30 Març, 2016 en 12:08

    Me ha gustado mucho el vídeo porque nos hace ver la realidad, la verdad es que impacta al verlo pero es lo que es aunque a veces no queramos verlo es, nos hace ver que como sigamos así tarde o temprano acabaremos con el planeta.

  10. Sergio on 19 Juny, 2013 en 14:16

    Me encanta, una forma muy bonita de explicarlo todo, una cosa, porque una sola persona? porque no todos, que nos enseñan? que es lo que aprendemos?, nos enseñan que las serpientes son muy bonitas, pero si tienes dinero, podrás lucirlas con tus amigas/os, ya apareció algo nuevo en la historia, verdad, si, el dinero, ohh, me encanta, si yo me arriesgo a matar una serpiente para comérmela o hacerme botas, perfecte, con las manos, con mis manos, para mi, es una lucha, pero el dinero nos enseña que si lo posees, no hace falta luchar, no hace falta una pelea justa, porque a la primera la mata, y con el dinero se compra una barra de metal y mata 2, y las vende, y compra tranquilizantes, y mata 3, y así llegamos a creer que teniendo dinero todo puede ser nuestro, si yo mato un león y lo despellejo y me lo como, es justo, verdad? una lucha justa, esta Tierra es tanto suya como nuestra, la diferencia es que el me matara por hambre o molestarlo, nosotros los matamos por deporte o los enceramos, no merecemos llamarnos animales, no merecemos llamarnosraza superior”, somos malas hierbas en un campo de flores. No somos dueños de nada, ni de nuestra cabeza ya que la gobierna el corazón, no la razón.

Deixa un comentari

La seva adreça de correu electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats *

kritodesign.com |
Graphic & Web Design Studio

Oferim el millor servei professional en Disseny & Desenvolupament Web, Disseny Gràfic Professional, Botigues Online, Aplicacions Web, Aplicacions Mòbils [ IOS & Android ] & Formació per a Empreses. Visiteu-nos!